Dos extrems del mateix país.., bé crec que ens podem considerar ciutadans del mateix país, tot i que aquest que van de negre rigorós, em fan un molt de pena.

Estomacant a un sense-sostre. Tot un detall de bon gust i d'oportunitat.

Algú l'ha trobada? M'encantaria ajudar a cercar-la

Amic poeta, celebro la teva alegria per la victòria del Barça. Tot un èxit. Hi ha converses per temps i temps, encara que els de la pça. Catalunya espero que també ens facin parlar i sobre tot, fer prendre compromís amb posicions més bel·ligerants respecte al mitjans de comunicació, titelles de situacions indefensables i que estan creant tot un núvol d'incertesa sobre la legitimitat d'aquest moviment. I per suposat, més compromís personal, en la mida que cadascú pugui, de ser més serenament crítics amb aquests governs que s'estan instal·lant a Europa i a EEUU, sense els quals encara podríem tenir alguna esperança d'avançar en el camí del progrés entès com un seguit de consecucions socials i personals. La dreta sociològica, ideològica i econòmica, ens està colonitzant de vell nou. No podem restar indiferents.

Per cert, l'altre dia, creient que hi havia sessió poètica, ens varem personar, la nostra comú amiga i jo, a casa teva. Tot veien que no hi eres, i amb el disgust que ja t'imagines, ens vam anar a emborratxar amb aigua del Carmen al bar de la cantonada. Veient que no sabien que era aquest apreciat líquid, vam optar per aigua destil·lada i tòniques.

I, de moment, res més.

Salut i república