Estan intentant ofegar-nos de qualsevol manera. Sé que el
passat és un país que ja no existeix tot i que recordo encara, els importants trastorns
econòmics, polítics i social que es varen produir a la dècada dels '70. La dita
"crisis del petroli". Només que llavors, encara que teníem l'espasa
permanent dels franquistes, les mobilitzacions varen ser continues i sense
desmai. Els mateixos treballadors de l'administració pública ens varem jugar el
coll, nombroses vegades, per tal de tirar endavant la nostra visió de societat
civil compromesa amb el futur, aconseguint , per posar un
exemple, que les demandes laborals podessin anar per la via laboral i no per la
contenciosa-administrativa. Avui, ningú no sembla recordar coses com aquestes.
O com les vagues de benzineres propiciades pel col·lectiu de la CNT. O com CCOO
i PSUC, assessoressin sense desmai també, a tothom que es trobava en conflicte
laboral o personal. Sembla ser que ningú no recorda les lluites veïnals, fortes
i decidides, per refer unes estructures ciutadanes desfetes pels agents polítics
del franquisme.
No vull extendre'm més. La història és la que és i sembla
que només l'escriu el que guanya, però, malgrat tot, hi ha la història
escrita pels resistent, lluitadors i també pels somiadors de futurs quimèrics.
Val a dir, que a voltes, aquests somnis es compleixen. Però sense pors ni
mandra.
Nuestro miedo, nuestro inmenso miedo es su poder, su inmenso poder. Pero podemos deshacernos del miedo y ser libres de nuevo. Hagámoslo, ¡¡¡ya!!!
miércoles, 9 de enero de 2013
martes, 8 de enero de 2013
Unió busca el pacte per no arribar a judici
La fiscalia i les defenses del cas Pallerols ultimen un pacte in extremis per no arribar a judici. Els sis acusats, alguns d'ells exdirigents d'Unió, s'enfronten a penes d'entre set i onze anys de presó. (Segons el Diari ARA del 8 de gener de 2013)
Encara recordo les fotografies de "el Lute", amb les
faccions desfigurades per les pallisses de la guàrdia civil. Per ser un
"roba gallines". I com ell, d'altres molt semblants, apallissats per
les "forces d'ordre públic". També
és mala sort néixer en un entorn desfavorit, no com els d'aquest malfactors,
el judici dels quals s'ha ajornat tota una dècada. I no s'ha acabat. Encara es
permeten la frivolitat, uns i altres, de negociar, com si estiguessin en un
zoco, la "pena" de cadascú d'ells, no sigui que causi alarma social i
així s'eviti "l'impacta mediàtic". Estic convençut que de lleis hi ha
moltes i molt severes, però de justícia, sembla ser, només hi ha dos: la dels
que poden pagar-se la i les d'aquells que no tenen on caure morts.
Aquest no és el signe del meu temps ni ho serà mai, malgrat el
desfici al que ens estan abocant aquesta colla d'indocumentats "roba
gallines" de luxe.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)