miércoles, 9 de enero de 2013

Ni som xais ni ho volem ser ni ho serem.


 
Estan intentant ofegar-nos de qualsevol manera. Sé que el passat és un país que ja no existeix tot i que recordo encara, els importants trastorns econòmics, polítics i social que es varen produir a la dècada dels '70. La dita "crisis del petroli". Només que llavors, encara que teníem l'espasa permanent dels franquistes, les mobilitzacions varen ser continues i sense desmai. Els mateixos treballadors de l'administració pública ens varem jugar el coll, nombroses vegades, per tal de tirar endavant la nostra visió de societat civil compromesa amb el futur, aconseguint , per posar un exemple, que les demandes laborals podessin anar per la via laboral i no per la contenciosa-administrativa. Avui, ningú no sembla recordar coses com aquestes. O com les vagues de benzineres propiciades pel col·lectiu de la CNT. O com CCOO i PSUC, assessoressin sense desmai també, a tothom que es trobava en conflicte laboral o personal. Sembla ser que ningú no recorda les lluites veïnals, fortes i decidides, per refer unes estructures ciutadanes desfetes pels agents polítics del franquisme.
No vull extendre'm més. La història és la que és i sembla que només l'escriu el que guanya, però, malgrat tot, hi ha la història escrita pels resistent, lluitadors i també pels somiadors de futurs quimèrics. Val a dir, que a voltes, aquests somnis es compleixen. Però sense pors ni mandra.

martes, 8 de enero de 2013

Unió busca el pacte per no arribar a judici



La fiscalia i les defenses del cas Pallerols ultimen un pacte in extremis per no arribar a judici. Els sis acusats, alguns d'ells exdirigents d'Unió, s'enfronten a penes d'entre set i onze anys de presó. (Segons el Diari ARA del 8 de gener de 2013)

Encara recordo les fotografies de "el Lute", amb les faccions desfigurades per les pallisses de la guàrdia civil. Per ser un "roba gallines". I com ell, d'altres molt semblants, apallissats per les "forces d'ordre públic". També és mala sort néixer en un entorn desfavorit, no com els d'aquest malfactors, el judici dels quals s'ha ajornat tota una dècada. I no s'ha acabat. Encara es permeten la frivolitat, uns i altres, de negociar, com si estiguessin en un zoco, la "pena" de cadascú d'ells, no sigui que causi alarma social i així s'eviti "l'impacta mediàtic". Estic convençut que de lleis hi ha moltes i molt severes, però de justícia, sembla ser, només hi ha dos: la dels que poden pagar-se la i les d'aquells que no tenen on caure morts.
Aquest no és el signe del meu temps ni ho serà mai, malgrat el desfici al que ens estan abocant aquesta colla d'indocumentats "roba gallines" de luxe.