Salut anuncia als hospitals que els retalla el pressupost un 10%. La decisió implicarà atendre menys malalts i repercutirà en la demora d'algunes operacions



Nou model d'hospital.
És obligatori posar-hi un o dos sants a l'entrada, per encomanar-se'n abans d'ingressar.
També si val un naixement clàssic, com el que figura a la fotografia.
Els que no professin la religió d'Unió i del PP, que s'encomanin a qui puguin i vulguin.

 Catalunya no té, segurament, una aristocràcia potent com els espanyols, però sí que té una burgesia estupenda i molt arrelada, amb múltiples entroncaments familiars, de manera que no saps mai si són de on diuen que són, o és el seu germà, tiet, amic, addicte o què! Són arreu, com la pudor.

Dic això, per fer notar la transcendència que té poder rebatre les seves idees lluminoses amb contundència, serenitat i rigorositat. D'altra manera, per molt que es parli en espais polítics, no val per a res la saliva gastada.

No podem estar mirant-nos el melic i dir: noi, com plou!, mentre les coses públiques ens afecten a tots, sobre tot al que no som burgesos.

Rigorositat sí, però contundència, també.

On van els portadors del mític pal de paller català?



AQUESTA ÉS LA CASA GRAN QUE ENS PREPARA CiU?

Em pregunto: No és possible una aliança política entre les forces d'esquerres per aturar les retallades que l'actual govern de la Generalitat està aplicant d'aquesta forma tant inexplicada i fosca? Quina força tenim, doncs, el que us varem votar? Dintre de poc, el govern de la ínclita Aguirre semblarà d'esquerres. Cada dia està més sola la ciutadadania. Cada dia estem més sols.

Molts guanys aconseguits en els últims anys se'n van per l'aigüera del safareig de la Casa Gran. Tornarem a les interminables llistes d'espera hospitalàries. A l'ensenyament a tranques i barranques. A la cultura pel que se la pugui pagar. A l'amiguisme més sagnant. A l'espoli de les classes treballadores, que som els que suportem el pes de totes les barbaritats neocon dels nostre estults governants. I demà, més de totes aquestes bajanades. I, mentre, els senyors Mas-Colell & Cia, tan satisfets i fantàsticament instal•lats en el sistema munyidor d'impostos indirectes i sense refer aquells que afecten directament a tots nosaltres. Com deia abans: Cada dia estem més sols..., serà el que volen?

Libia o el desacierto de Occidente.

No nos merecemos a ninguno de los gobiernos actuales de Occidente. Lo que está pasando en el norte de África lo confirma:

Muammar al-Gaddafi y el anormal de su hijo están masacrando a la población libia, utilizando fuerzas armadas de otros países, porque ni la policia ni el ejerciro libio está participando en esta carnicería.
¡Increíble! Pero al parecer cierto.
Y, ¿nuestros bien queridos jefes de gobierno? ¿De vacaciones, año sabático, de paseo por el mar del Norte?
No nos lo merecemos. No nos merecen.
Y por supuesto, no se lo merecen los miles de ciudadanos de Túnez, Egipto, Libia, Marruecos, Argelia... y tantos otros países que están agonizando a ojos vista.
A los políticos hay que controlarlos, no són de fiar.

Líbia està patint una gran repressió de mans d'aquest cabdill embogit: Muammar al-Gaddafi.

(Foto Reuters)

Estrafolari diuen els articles. ¿Estrafolari un  tipus que està massacrant a la població civil per no voler sentir la seva veu, cansada de bajanades, que els té amb l'ai al cor i encara només se'l tracte d'estrafolari? És un assassí i prou. Així de clar, sense pal·liatius misericordiosos y quasi amables. I un cop més, vergonyosament, els governs occidentals com si tal cosa, com si no fos amb ells l'assumpte. Són tan responsables com ell, encara que no premin el gatell. Prou de mirar cap a un altre lloc i a treballar per la pau. És el mínim que podem fer i que han de fer els mandataris del dit, mal dit, món civilitzat.