Quant més deguis, si és "presuntament" robat millor, més poderós seràs. (Proverbi il·lustre)

El temps, tot és qüestió de temps. Axí ho sembla.

O potser és de diners i relacions innombrables, la qüestió?

Com aquella aigua tònica que deien que no ens agradava, perquè no l’havíem provat prou, ens passa per davant dels nassos primer i desprès per davant de l’ànima, el fillet del Millet. Els pobres, ell i el seu home de “confiança”, (l’únic que el tenia per confiat, està com clar) gaudeixen de llibertat, no fos que patissin massa. És clar que s’ha de fer una de ben grossa per tal que no et passin massa coses desagradables.

Si sostraus un au per no morir de fam, vas a la presó més ràpid que el bòlid de fórmula 1 que ha guanyat aquest diumenge i d’altres centenars de diumenges. També està clar que aquest pobres milionaris no necessiten la justícia gratuïta…, uig, quines coses! Tampoc sortiran millor parats el pobres de solemnitat que la necessitin. Potser es faci fonedissa en breu.

Heu llegit les últimes notícies al respecte? La justícia, per aquell que se la pugui pagar, faltaria més! La igualtat davant de la noble Dama cega, de la balança i l’espasa, és una fantasia més d’un Estat de benestar…, per alguns pocs. Això sí, pels que disposen de recursos.

Roba molt i seràs poderós, roba poc i seràs, como el Lute, un robagallines i et fotaran d’hòsties fins al carnet d’identitat, en el cas de que gaudeixis de tenir-ho. Seria com un privilegi, ser misèrrim i tenir DNI.