Estan intentant ofegar-nos de qualsevol manera. Sé que el
passat és un país que ja no existeix tot i que recordo encara, els importants trastorns
econòmics, polítics i social que es varen produir a la dècada dels '70. La dita
"crisis del petroli". Només que llavors, encara que teníem l'espasa
permanent dels franquistes, les mobilitzacions varen ser continues i sense
desmai. Els mateixos treballadors de l'administració pública ens varem jugar el
coll, nombroses vegades, per tal de tirar endavant la nostra visió de societat
civil compromesa amb el futur, aconseguint , per posar un
exemple, que les demandes laborals podessin anar per la via laboral i no per la
contenciosa-administrativa. Avui, ningú no sembla recordar coses com aquestes.
O com les vagues de benzineres propiciades pel col·lectiu de la CNT. O com CCOO
i PSUC, assessoressin sense desmai també, a tothom que es trobava en conflicte
laboral o personal. Sembla ser que ningú no recorda les lluites veïnals, fortes
i decidides, per refer unes estructures ciutadanes desfetes pels agents polítics
del franquisme.
No vull extendre'm més. La història és la que és i sembla
que només l'escriu el que guanya, però, malgrat tot, hi ha la història
escrita pels resistent, lluitadors i també pels somiadors de futurs quimèrics.
Val a dir, que a voltes, aquests somnis es compleixen. Però sense pors ni
mandra.
