L'anacronisme amb fandilles i barrets fantàstics de carnestoltes.

Els que van d'aquest pal tipus faldilla llarga, negra, barret anacrònic i anells d'or, tenen, qui més qui menys, un mort a l'armari i un fantasma a sota del llit. I si no, revisem l'històrica d'aquesta església de 2013 anys d'antiguitat. I no sé perquè, però em venen al cap els Borgia, por posar-hi un exemple, tot i que hi ha un munt d'històries per a no dormir, a poc que tinguis sensibilitat i no siguis un tros de suro. Aplaudir a personatges com aquests, pot ser un senyal de disposar de poca informació, o directament, d'interessos creats.

 

 

La Generalitat, como siempre, atacando a la fuerza del trabajo. ¿Para cuándo las medidas correctoras recaudatorias con el Capital?

La Generalitat ha confirmado hoy a los sindicatos de la Función Pública que este año eliminará a los empleados públicos el equivalente a una paga extra y que lo hará descontando media paga en la extraordinaria de junio y la otra media en la de Navidad.
La medida afecta a 115.empleados públicos.

Estoy profundamente decepcionado: 1.- con el gobierno de Catalunya. 2.- con los partidos dichos de izquierda (¿qué izquierda, si se puede saber?). 3.- con los sindicatos, antes llamados de clase (llamados ahora de ¿qué?) y 4.- con los propios trabajadores de la administración pública (son muchos y de calidad).

¿Por qué estoy decepcionado? Por su inefectividad, tanto la de unos como la de otros. ¿Para llegar aquí, muchos de los que ahora peinamos canas, nos rompimos las piernas, como poco, corriendo delante de los grises, consiguiendo un montón de cosas?

Me parece que es del género estúpido, dejarse llevar por el miedo y la aristocracia del poder. Los unos y los otros. Cada uno que escoja dónde ha puesto sus intereses.

Ni som xais ni ho volem ser ni ho serem.

 

Estan intentant ofegar-nos de qualsevol manera. Sé que el passat és un país que ja no existeix tot i que recordo encara, els importants trastorns econòmics, polítics i social que es varen produir a la dècada dels '70. La dita "crisis del petroli". Només que llavors, encara que teníem l'espasa permanent dels franquistes, les mobilitzacions varen ser continues i sense desmai. Els mateixos treballadors de l'administració pública ens varem jugar el coll, nombroses vegades, per tal de tirar endavant la nostra visió de societat civil compromesa amb el futur, aconseguint , per posar un exemple, que les demandes laborals podessin anar per la via laboral i no per la contenciosa-administrativa. Avui, ningú no sembla recordar coses com aquestes. O com les vagues de benzineres propiciades pel col·lectiu de la CNT. O com CCOO i PSUC, assessoressin sense desmai també, a tothom que es trobava en conflicte laboral o personal. Sembla ser que ningú no recorda les lluites veïnals, fortes i decidides, per refer unes estructures ciutadanes desfetes pels agents polítics del franquisme.

No vull extendre'm més. La història és la que és i sembla que només l'escriu el que guanya, però, malgrat tot, hi ha la història escrita pels resistent, lluitadors i també pels somiadors de futurs quimèrics. Val a dir, que a voltes, aquests somnis es compleixen. Però sense pors ni mandra.

Unió busca el pacte per no arribar a judici

La fiscalia i les defenses del cas Pallerols ultimen un pacte in extremis per no arribar a judici. Els sis acusats, alguns d'ells exdirigents d'Unió, s'enfronten a penes d'entre set i onze anys de presó. (Segons el Diari ARA del 8 de gener de 2013)

Encara recordo les fotografies de "el Lute", amb les faccions desfigurades per les pallisses de la guàrdia civil. Per ser un "roba gallines". I com ell, d'altres molt semblants, apallissats per les "forces d'ordre públic". També és mala sort néixer en un entorn desfavorit, no com els d'aquest malfactors, el judici dels quals s'ha ajornat tota una dècada. I no s'ha acabat. Encara es permeten la frivolitat, uns i altres, de negociar, com si estiguessin en un zoco, la "pena" de cadascú d'ells, no sigui que causi alarma social i així s'eviti "l'impacta mediàtic". Estic convençut que de lleis hi ha moltes i molt severes, però de justícia, sembla ser, només hi ha dos: la dels que poden pagar-se la i les d'aquells que no tenen on caure morts.

Aquest no és el signe del meu temps ni ho serà mai, malgrat el desfici al que ens estan abocant aquesta colla d'indocumentats "roba gallines" de luxe.