TOTS SOM INNOCENTS

Qualsevol dia. Qualsevol lloc. Un home cau a terra i ningú se n’adona.

No és veritat. Sí que se n’adonen. El que volen és no posar consciència en aquest moment i per aquesta causa. La insolidaritat, diuen. O no, dic jo. Pares tu quan el teu veí no pot arrencar el cotxe pel matí? Poses consciència quan el teu fill passa una època difícil?

On ets quan els teus companys de feina estan amoïnats, perquè un d’ells està malalt? Sempre estem desapareguts? I és clar que no!

Quan la por no és present, sortim.

Quan l’amic està feliç, quan la realitat del nostre fill és que ha aprovat tot el curs.

La consciència apareix quan la meva companya està feliç i contenta. Inclús, quan depèn de mi per surar. Sóc imprescindible! I una merda punxada en un pal, que diuen els mal parlats antics.

Cau un home a terra i ningú se n’adóna. O sí, i el que passa és que la por a la mort ens abasta tot l’àmbit de la nostra vida i ens aferrem a la vida com si fos l’únic que tenim. Potser és així. Però estar viu no vol dir sortir de la ciutat, el divendres, com uns possesos per acabar alienats en qualsevol urbanització. Estar viu no vol dir anar a petar a un altre indret tant esfereïdor com aquell del que sortim.

Gregaris. Som gregaris. Per allò que és bo, com per allò que no ho és. Un restaurant vuit, un restaurant descartat. Un bareto ple, endins que falta gent!

On és la nostra vida? Traspuant a través del filtre fi de la realitat, aquesta metàfora de la vida, a través d’allò que és inabastable? Potser fluint com una fina veta d’aigua que flueix pel subsòl fèrtil ?

Nedo entre el magma alcalí de la meva sang i descobreixo que la ruta de la seda és a dintre meu. Dono tombs al llit estant i quin desfici, per Déu! Un altre ésser com jo, valent o acovardit que recorda la meva essència a través de la quotidianitat més primària i més bàsica.

Després, somnio que un home cau a terra i ningú, però allò que es diu ningú, s’acosta a veure que li passa. L’home, decidit a viure, s’aixeca, saluda i flueix amb l'eterna pregunta: som el que som i . . . , què és el que som?

Després veu com un home cau a terra desmaiat i passa xiulant pel seu costat. No ha estat ell. Ell és innocent.

Tots som innocents.