L'anacronisme amb fandilles i barrets fantàstics de carnestoltes.

Els que van d'aquest pal tipus faldilla llarga, negra, barret anacrònic i anells d'or, tenen, qui més qui menys, un mort a l'armari i un fantasma a sota del llit. I si no, revisem l'històrica d'aquesta església de 2013 anys d'antiguitat. I no sé perquè, però em venen al cap els Borgia, por posar-hi un exemple, tot i que hi ha un munt d'històries per a no dormir, a poc que tinguis sensibilitat i no siguis un tros de suro. Aplaudir a personatges com aquests, pot ser un senyal de disposar de poca informació, o directament, d'interessos creats.

 

 

La Generalitat, como siempre, atacando a la fuerza del trabajo. ¿Para cuándo las medidas correctoras recaudatorias con el Capital?

La Generalitat ha confirmado hoy a los sindicatos de la Función Pública que este año eliminará a los empleados públicos el equivalente a una paga extra y que lo hará descontando media paga en la extraordinaria de junio y la otra media en la de Navidad.
La medida afecta a 115.empleados públicos.

Estoy profundamente decepcionado: 1.- con el gobierno de Catalunya. 2.- con los partidos dichos de izquierda (¿qué izquierda, si se puede saber?). 3.- con los sindicatos, antes llamados de clase (llamados ahora de ¿qué?) y 4.- con los propios trabajadores de la administración pública (son muchos y de calidad).

¿Por qué estoy decepcionado? Por su inefectividad, tanto la de unos como la de otros. ¿Para llegar aquí, muchos de los que ahora peinamos canas, nos rompimos las piernas, como poco, corriendo delante de los grises, consiguiendo un montón de cosas?

Me parece que es del género estúpido, dejarse llevar por el miedo y la aristocracia del poder. Los unos y los otros. Cada uno que escoja dónde ha puesto sus intereses.

Ni som xais ni ho volem ser ni ho serem.

 

Estan intentant ofegar-nos de qualsevol manera. Sé que el passat és un país que ja no existeix tot i que recordo encara, els importants trastorns econòmics, polítics i social que es varen produir a la dècada dels '70. La dita "crisis del petroli". Només que llavors, encara que teníem l'espasa permanent dels franquistes, les mobilitzacions varen ser continues i sense desmai. Els mateixos treballadors de l'administració pública ens varem jugar el coll, nombroses vegades, per tal de tirar endavant la nostra visió de societat civil compromesa amb el futur, aconseguint , per posar un exemple, que les demandes laborals podessin anar per la via laboral i no per la contenciosa-administrativa. Avui, ningú no sembla recordar coses com aquestes. O com les vagues de benzineres propiciades pel col·lectiu de la CNT. O com CCOO i PSUC, assessoressin sense desmai també, a tothom que es trobava en conflicte laboral o personal. Sembla ser que ningú no recorda les lluites veïnals, fortes i decidides, per refer unes estructures ciutadanes desfetes pels agents polítics del franquisme.

No vull extendre'm més. La història és la que és i sembla que només l'escriu el que guanya, però, malgrat tot, hi ha la història escrita pels resistent, lluitadors i també pels somiadors de futurs quimèrics. Val a dir, que a voltes, aquests somnis es compleixen. Però sense pors ni mandra.

Unió busca el pacte per no arribar a judici

La fiscalia i les defenses del cas Pallerols ultimen un pacte in extremis per no arribar a judici. Els sis acusats, alguns d'ells exdirigents d'Unió, s'enfronten a penes d'entre set i onze anys de presó. (Segons el Diari ARA del 8 de gener de 2013)

Encara recordo les fotografies de "el Lute", amb les faccions desfigurades per les pallisses de la guàrdia civil. Per ser un "roba gallines". I com ell, d'altres molt semblants, apallissats per les "forces d'ordre públic". També és mala sort néixer en un entorn desfavorit, no com els d'aquest malfactors, el judici dels quals s'ha ajornat tota una dècada. I no s'ha acabat. Encara es permeten la frivolitat, uns i altres, de negociar, com si estiguessin en un zoco, la "pena" de cadascú d'ells, no sigui que causi alarma social i així s'eviti "l'impacta mediàtic". Estic convençut que de lleis hi ha moltes i molt severes, però de justícia, sembla ser, només hi ha dos: la dels que poden pagar-se la i les d'aquells que no tenen on caure morts.

Aquest no és el signe del meu temps ni ho serà mai, malgrat el desfici al que ens estan abocant aquesta colla d'indocumentats "roba gallines" de luxe.

Más educación y menos represión, eso debería ser un lema de obligado cumplimiento.

El gasto en material antidisturbios y equipamiento de protección de la Policía Nacional se multiplicará 18,8 veces en 2013, un 1.780% más, según recoge el Proyecto Presupuestos Generales del Estado para el próximo año.
Diario El Mundo de 5 de octubre de 2012

Es natural, como la vida misma. Los ciudadanos nos hemos vuelto, como poco, 2.000% más peligrosos en este año que en toda la historia del mundo. Y es natural, porque esto de pasarse la vida en casa sin dar palo al agua, sin trabajar, sólo cuidando de los padres ancianos, haciendo chapuzas para ir tirando con el pago de la hipoteca, preocupándonos por los niños, no sea que nos salgan bilingües y cosas por el estilo, nada más nos puede llevar a la violencia, al desenfreno y al descontrol contra las fuerzas del orden público. Aún es poco el gasto, que digo gasto, la inversión en material para la supervivencia del aparato represor que está en peligro. Si nos estuviéramos tranquilos en casa, sin dar palo al agua, no harían falta estas inversiones de futuro. Ánimo, que el Gran Hermano nos vigila por nuestro bien.

Un nou desgovern dels millorables?

Artur Mas, a un pas de la majoria absoluta, segons l'enquesta de RAC1

Diari"Ara", del 23 d'actubre de 2012

 

 

Per salut democràtica, cosa que molts polítics ni saben el que és, estaria bé que les majories parlamentàries foren un record del passat. La democràcia és contesta, no afirmació contínua. No vull ni imaginar-me l'escenari del Mas amb un altre govern dels millors. Ups, quin ensurt! O votem per la pluralitat parlamentària i anem cap a la independència,
 o anem cap el desgovern del millors, un cop més.

Apa, salut i alegria!

Quan la culpa és dels altres.

El Banc d'Espanya va actuar "amb poca decisió" o de forma "inadequada",
 segons el nou governador.

Els desastres, ja se sap, són sempre culpa dels demés. Si estan morts, encara millor, tot i que no cal que ho estiguin físicament.
M'agradaria veure i llegir, quines són les aportacions del nou equip, que de vell nou, seran un desastre pels que els substitueixin i així ad nauseam.
Finalment, els de sempre, és a dir els ciutadans que paguem els nostres impostos, tot i que molt cops injustos, acabarem culcagats; disculpeu l'expressió, però ara mateix, no em surt una altra.